HEAVEN #2299 Imagina el teu cor 12 de Març del 2007
Déu ha dit::
T’he llegat a l’Univers, i ara ets el teu propi llegat.
Vaig donar un regal, el regal ha estat donat. Et vaig crear, i ara ets servidor. Una gran benedicció, la de servir. Jo sóc el teu servidor. Ara tu ets el servidor d’altres. Serveixes als altres com a servei cap a Mi, així que serveixes. Us vaig oferir per servir, estimats. Vaig oferir el Meu cor al món. El vaig donar lliurement. El vaig donar en forma de tu. No vaig posar cap condició quan et vaig oferir al món, ni vaig fer cap concessió. No hi havia res per concedir. Podries dir que la teva necessitat de donar amor és una condició, i en part és veritat en el fet que l’amor és una condició per la teva felicitat. I encara, tal com et vaig donar vida i et vaig presentar al món, també et vaig donar la llibertat d’elecció. Pots estimar ara, o deixar-ho per més endavant. El que sigui que fagis o no fagis, no t’ho tiraré en contra. No us tiro res en contra, estimats. Ho mantinc tot per vosaltres.
Passi el que passi, el Meu amor per tu és complert, i de mica en mica aprens que el teu amor també és complert. De mica en mica estimes com Jo ho faig. En el moment en que reconeixes això, tot i que tens llibertat d’elecció, no tens més elecció que l’amor. Seguir negant l’amor del teu cor és negar-te a tu mateix i negar-me a Mi. Així que arribes al punt en que estimarás i et lliuraràs a l’amor.
Estimaràs als que és fàcil estimar, i estimaràs als que costa d’estimar. Imagina’t com un pot al foc on es cuina una sopa que fumeja. Al pot no li importa per qui és la sopa. La fa igual de bona per tothom. Estigui prop o lluny del fogó tothom pot sentir la calentor del fogó i l’olor de la sopa. I, naturalment, pots aixecar-te a servir la meravellosa sopa que surt del pot. No és una feina, cuinar la sopa i servir-la. No és una decissió que prens en la que has de sospesar els avantatges i els inconvenients. Simplement tens un pot de sopa fent xup xup al foc, i hi afegeixes una patata quan arriba un convidat.
El teu amor no serà res de l’altre món. Simplement s’estarà en el teu cor bullint lentament. A vegades pot ser que bulli molt fort, però quasi sempre romandrà tranquil.
O imagina el teu cor com una gran gerra plena de te. I la gent pot aixecar-se i apropar-s’hi sempre que vulgui. La gerra és sempre plena. Roman ferma sempre a punt per abocar el seu te a qualsevol got que s’hi acosti. Res d’especial.
Què hi ha que el teu cor no pugui fer en atenció a Mi o a qualsevol que s’hi acosti o passi pel costat?
Quan tots puguin penetrar al teu cor sabràs el que és l’amor. No el consideraràs com un premi que els altres s’han de guanyar, ni com una penyora que has de donar, sinó com amor saltant exuberantment d’alegria. No deixis ningú fora del teu cor. Dóna’ls la benvinguda a tots. No requereixis res, no hi ha requisits previs al teu cor.
Imagina el teu cor com un Buda gras i brillant, donant a tothom la benvinguda silenciosament. O potser el teu cor és un Buda que riu. O potser és un Crist que recorre el món. Deixa que el teu cor sigui una portaoberta. Que no calgui cap clau. Has llençat totes les claus. De fet, mai han existit.

Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 3 d’abril del 2007 Cabacés, El Priorat