ENTRARÀS A NOVES GALAXIES!!!

No és mitjançant esforç que guanyes consciència de Mi. No et cansis per Mi. No escolto una veu forta o una veu fluixa. Escolto cors. No cal que cridis perquè vingui. No cal que moguis els braços perquè et vegi. No cal que ballis d’una banda a l’altra. No cal que fagis promeses. Desitja’M. Pren-Me en consideració. Deixa que la teva consciència caigui sola sobre Meu. No arribo més depressa per als que es fatiguen per Mi.

No has de patir per fer-Me aparèixer. El teu patiment no serveix per cap més propòsit que el de que posis la teva atenció en Mi, però no és necessari que pateixisper Mi. Només cal que pensis lleument que arribo i que em dónes la benvinguda.

Imagina’t que estàs conduint el teu cotxe i de cop el sentit que per tu té el món desapareix. Potser ho consideraries una pèrdua, una mena de patiment propi, perquè de cop i volta tot el gran significat que el món tenia per tu deixa de tenir importància. No és possible que Em tinguis davant teu i mantinguis la teva antiga dependència en altres pensaments.

Concretament, no pots tenir-Me a la teva visió i a les teves dolces memòries a la vegada. El que les coses significaven per tu abans de veure’M mai més significaran el mateix. Totes les altres coses perden el seu interès quan estàs al Meu costat. Això no és una condició que t’imposis sobre la teva evolució. És un aconteixement natural. Quan aconsegueixo tenir la teva atenció, aquesta se submergeix en una realitat molt més gran que la que has tingut costum de viure fins ara.

Em refereixo a una àmplia experiència sobre Mi, no merament a pensaments sobre Mi. Parlo de que quan em vegis, no existirà res més que Jo. No em vegis amb la teva ment, sinó amb la teva experiència diària. Quan ho fagis et podria semblar que caus a un abisme. Doncs sigues conscient que et submergeixes en una realitat més gran. Aquesta nova realitat desplaçarà la teva vella consciència. No pots mantenir la vella consciència i tenir la nova al mateix temps. La vella dóna pas a la nova. No pots quedar-te amb les dues.

No tens cap possibilitat de prepara-te per la Meva arribada. Podria ser que entrés per una porta que no és la que pensaves. Podries trobar-Me assegut al teu menjador, que hagués entrat per una finestra que ni tansols coneixies. Podries trobar-Me mirant per damunt la teva espatlla… La qüestió és la següent: no ets tu qui Em trobes, Jo et trobo a tu. M’anuncio.

Ho faig tocant-te l’espatlla. Podria aparèixer en l’últim lloc que a tu se t’hagués pogut ocórrer. Podria entrar d’amagat, per la porta del darrera. De l’únic que pots estar segur és que tard o d’hora apareixeré. No saps on, ni quan, ni com. Això no està a les teves mans. Però si que em pots esperar.

Pots esperar que entri a la teva vida, que em presenti. Pots esperar fins el moment en que sentis les meves passes. Pots esperar viure noves realitats, que et porti a alguna banda. No et deixaré a on estàs ara.

Podria ser que sentissis una milloria. Podries sentir-te desconcertat. Podria ser que no sapiguessis ben bé el que sents, però sabràs que ha passat quelcom, o que t’està passant quelcom, fins i tot si Jo t’agafés desprevingut.

No tinguis por de submergir-te al fons del mar. T’elevaràs ben amunt. Faràs un gran salt cap al sol. Prendràs estrelles. Entraràs a noves galaxies. Seràs propulsat cap al Cel.

Tens un destí, i està al Meu costat. Ara camines vers Mi. O potser corres vers Mi. O potser fuges de Mi. Tant se val, si aquest és el cas donaràs la volta i Em trobaràs, i correràs vers Mi. Et demano.