CEL #2446 Perquè hi ha preocupacions?, 6 d’Agost del 2007

Déu ha dit:
A vegades et sents alacaigut. Malgrat tot, estimat, no pots caure des de cap alçada. No existeix alt ni baix. Quan et sents alacaigut, t’estàs movent en la il•lusió.

Els fets i les condicions de la teva vida canvien, però la via per la que avances és ferma i recta. No pots caure. Pots vagar i tombar, però la carretera mai deixa de veure’s. Només lo físic s’entrebanca, estimats. Només lo físic té aquesta capacitat.
Et lamentes de moltes coses durant la vida. Et lamentes per petiteses i massa sovint t’oblides del Mar del que vas sorgir. I ara travesses els mars, i el teu rumb està clar i el teu destí és segur. Perquè hi ha preocupacions en el teu cap?
Aquí és on es troben les teves preocupacions, només en el teu cap.

Però és el teu cor el que mena el vaixell. El teu cap crea la necessitat de reparar i desesperar-se mentre el teu cor és sempre un bon viatger. El teu intel•lecte fa pressió en el teu cor. Allunya’l del teu cor. A la teva ment pensant li agrada estar en primer pla però està fora de lloc. Es desvia del camí. La hiperactiva ment pretén ser el teu rescatador, però és la teva ment qui porta el perill.

No dic que la ment no sigui important. Dic que és molt important. Ha recorregut el seu camí cap al teu cor i ara empeny per seguir endavant, pensant en el seu propi profit i no en el teu benestar. La lògica et falla una vegada i una altra. No hi ha cap lògica en deixar que la teva ment tingui més poder que el teu cor. La teva ment deixa que el cor emprengui la caiguda, i es queda mirant de braços plegats amb un somriure a la cara com si sabés en tot moment el que hauries o no hauries d’haver fet.
Massa sovint la teva ment pensa: “Què és el més intel•ligent aquí? Què és el millor que puc fer? Fer-me lluir. Fer que el cor sigui el meu esclau. Només és una bomba. Jo regularé el cor. Li diré el que ha de fer i quan. Jo sóc millor. Perquè el cor és una petita barqueta de llauna i jo sóc un gran transatlàntic. Dirigiré el cor. El cor necessita ser un subordinat. No té ment pròpia. Jo el protegiré. El previndré de rebre cops. Li donaré un trajecte segur. El guardaré sota cobert sota la meva supervisió. El cor és com un nen imprudent mentre que jo sóc un magnífic administrador”.

Però no importa quin control busqui la ment ni quins estralls faci en el teu cor, el teu cor segueix bategant, i és massa gran per ser confinat.

Francament, la teva ment és un gallet. Intenta humiliar el teu cor. No té sentiments. Només té pensaments, i busca perpetuar-los. Es posa a ella en primer lloc, la seva brillantor, el seu esplendor, mentre que el teu cor és el Meu servent. D’alguna manera la teva ment ha subjugat el teu cor i li fa portar una càrrega del passat quan el passat no és quelcom que s’hagi d’arrossegar. La teva ment fueteja el teu cor per sotmetre’l, però el teu cor no oblida el lloc que li correspon. El teu cor és el príncep encantat en forma de gripau.

Vine ara, converteix la teva ment a la Meva manera de pensar. Anima-la a pensar d’una altra manera. Anima-la a fer-se sovint aquesta pregunta: “Què faria aquí l’amor? Com seria això amb amor?”

I llavors la ment començarà a escoltar el cor i s’agenollarà als seus peus agraït pel seu batec i pels seus regals a l’espècie humana i per la seva fidelitat a Mi.

Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 10 d’Agost del 2007 Cabacés, El Priorat