CEL #2535 Fins i tot en les Coses Petites, 3 de Novembre del 2007

Déu ha dit:
Tothom necessita herois, i tu no ets una excepció. Tots vosaltres necessiteu herois que us facin veure que tot és possible, que tot és possible també per vosaltres. Tots els vostres herois van ser homes i dones mortals i ordinaris. Fins i tot si van començar la vida com a reialesa, eren homes i dones mortals i ordinaris. La diferència és que van tenir una visió, s’hi van dirigir i van superar tots els obstacles. Van persistir. Passés el que passés, res els va aturar.
Fins i tot en el que podríeu anomenar mals herois, com per exemple gàngsters, la qualitat de la persistència és la mateixa. Els seus ideals i premisses són diferents, podríem dir-ne miops, però tenen igualment una força admirable. Potser els antiherois són antiherois perquè pugueu veure millor qui sou i quins són els vostres ideals.
És un misteri del món com un germà pot esdevenir un poderós home de pau, i un altre un poderós home de guerra.
Herència reial, riquesa, privilegi, no fan més herois que la pobresa o la falta d’oportunitats allunyen els herois de l’heroisme. Quin és l’ingredient que falta? Quin és el factor que torna la ordinarietat en heroisme?
Molts herois no són els que guanyen en un camp de batalla mortal. Certament, cal coratge per lluitar en una batalla física, i molts herois ho són per un moment o en un cert moment, i malgrat tot quelcom els porta al punt de l’heroisme físic. Van emprendre una acció que va tenir el resultat desitjat.
En acabat hi ha els herois de la ment, els doctors, els científics, aquells que fan grans avenços per la condició humana. Tothom se’n pot haver enrigut d’ells, però coneixent l’existència d’una Veritat més elevada, o tenint un gran desig dins seu que no podien aturar, els científics van perseverar, i van descobrir el que buscaven. Si no haguessin persistit, qui hagués pres el seu lloc?
I després hi ha els grans herois de la compassió i de la pau. I hi ha molts d’aquests herois desconeguts. Potser només van afectar unes poquetes vides al seu voltant i no a multituds. Els seus noms no són recordats pel món, ni tan sols coneguts, i malgrat tot són herois en tots els sentits del terme excepte en la fama. Naturalment, no és la fama la que fa un heroi. La fama només és una petita cosa que ve després.
Un heroi dels que us estic dient sorgeix del seu cor i de la seva visió. Pot ser que ni tan sols sàpiga que és un heroi, perquè l’heroisme sembla molt allunyat d’ell. Un simple sabater pot ser un gran heroi encara que ni ell ni tu ho sapigueu.
Els herois poden arribar de llocs inesperats. Algú que era un claríssim antiheroi pot tornar-se un heroi. Com succeeix això?
Els herois no es fan en un minut. En algun moment, en algun lloc al llarg del camí, van divergir de la multitud i de l’opinió popular. Fins i tot potser van anar contra el corrent imperant i més tard van emergir com a herois. L’heroisme no estava previst. Ells no sabien que es convertirien en herois. Potser mai se n’havien adonat del seu heroisme. L’heroisme estava ara aquí ara allà i tan a prop del seu cor, que no en tenien ni idea, i herois eren malgrat tot.
En algun moment de la teva vida has estat un heroi per algú. Per el teu nen petit, ets l’heroi de la seva vida. Ets la font de la que surten tots els tresors. Ets a qui busca i a qui es vol assemblar.
Tenir herois és una part essencial de la vida Humana. N’hi ha d’haver, i n’heu de tenir. I si no trobeu cap heroi per admirar, sigueu un heroi per vosaltres mateixos. Naturalment, no esdeveniu un heroi intentant ser-ho sinó elevant la vostra visió i veient abans que a vosaltres allò que us toca fer. Fins i tot en les coses petites.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 3 de Novembre del 2007 Reus