CEL #2517 Consciència del Cel, 16 d’Octubre del 2007

Déu ha dit:
Creus que em prenc les coses tan seriosament com tu? Creus que em desanimo per emocions i disgustos? Creus que em descoratgen la mort i el cos? Creus que si vesso la llet ploro?
Si Jo no em desanimo per vessar la llet, ho hauries de fer tu?
Tingues avui el següent pensament: ”Déu té sentit de l’humor, per tant jo també.”
La qüestió és: No necessito sentit de l’humor, però tu sí. Perquè hauria de fer una broma quan l’essència de la vida és joia suprema?
Podries preguntar: “Bé, Déu, no et desanima la guerra? El vessament de sang? La pèrdua innecessària d’una vida no et trenca ni una miqueta el cor?”
Bé, estimats, la guerra no és el meu desig, i no li trec importància. Per altra banda, no la concebo tal com vosaltres. Fins i tot en el que vosaltres veieu com l’enemic, Jo hi veig determinació i cura i dedicació, fins i tot quan tan vosaltres com Jo faríem una altra cosa. Jo veig en una llum diferent que vosaltres. Veig com us sentiu, i veig que el que mireu no és el que Jo miro. Quan vingueu de les altures de la consciència del Cel, veureu diferent també.
Quan només podeu veure el que es troba davant vostre i com us afecta personalment, esteu en desavantatge. Veniu aquí amb Mi, i vegeu els avantatges de la Immortalitat. Veniu aquí i veieu des de l’Amor. Com canviaria la vostra perspectiva! Oh, que feliços serieu quan vegessiu el que Jo veig.
Naturalment, Jo veig més enllà dels esdeveniments diaris. Veig més extensió que tu, i més enllà. No estic content amb la guerra, però no em trenca el cor. Veig la propera onada d’amor, i veig l’amor que succeeix inclús a la guerra. El Meu cor no s’estraga com vosaltres permeteu que el vostre faci. Estimats, ho beneeixo tot. Beneeixo també els guerrers que lluiten per una causa diferent que la vostra. Són els Meus fills, i no els castigo ni els abandono més del que ho faig amb vosaltres. Sóc vostre per sempre, i vosaltres sou Meus. Jo no veig un “ells” com vosaltres. Jo només veig Meu. Tant de bo vegis com Jo veig.
No importa com de guiat o equivocat estigui algú, Jo veig en les profunditats de tots els cors, i hi veig el Meu cor a dins. El vostre cor pot estar pres per la por i el conflicte, però el Meu cor segueix bategant dins de tothom. Feu el que feu o deixeu de fer, els Meus cors bateguen dins el vostre. Potser no sempre heu estat amables i agradables, però Jo segueixo ferm dins vostre. No deixaré el vostre cor ni un moment. Ni en deixaré d’altres.
Segur que alguna vegada heu fet quelcom que més tard heu vist en una llum diferent i que ara faríeu diferent. A tothom se li dóna aquesta oportunitat de veure diferent de com van veure una altra vegada. S’hauria de donar aquesta llibertat només a tu i no a altres?
Vull dir comparteix de grat. No hi ha ningú sense! No importa com d’amagat, estic en tots els cors, i se’M pot trobar. Pots trobar-Me en el teu cor, i pots trobar-Me en el d’altres.
Amb tots apareixo amable. És molt demanar-te que tu també ho facis?

Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 19 d’Octubre del 2007 Reus