CEL #2419 Què ve Després?,10 de Juliol del 2007

Déu ha dit:
Us pregunteu: “Sobre què va la vida?”
Tot i que teniu un munt de respostes seguiu preguntant-vos-ho. Sabeu que la vida és sobre l’amor. Enteneu que és una il•lusió, malgrat que només teniu una pinzellada del que significa il•lusió, perquè la vida us sembla real, massa real.
El millor que podeu fer és pensar que la vida va sobre res en absolut, tan sols un estat de somni en el que us heu perdut. És només una parada en el temps i l’espai en un gran viatge. És només per uns breus moments, i són uns breus moments molt importants. De fet, tot és important mentre està a la pantalla. Es converteix en l’únic joc mentre no n’aprens un altre. És un espectacle, d’acord, i també és teatre de l’absurd, un transcendental drama de res en absolut. Podria ser que tothom fos un emperador sense vestit?
O potser la vida és un curtmetratge, sense fonament, però que tothom tant a l’escenari com al públic se’l pren molt seriosament? Tothom està atrapat per ell i vol saber què vindrà després. Aquesta és l’atracció del teatre de la vida. Què ve després? Això és molt atraient. Encara que no importi ho has de saber, perquè, certament, aquest és el drama de la teva vida i tu n’ets l’estrella, i la vida és una revelació en ella mateixa.
"Sobre què va la vida, i Qui sóc Jo?” són dos qüestions que et fas sovint. “Què estic fent aquí?” et preguntes. “Com vaig arribar-hi?” està a la punta de la teva llengua. “I perquè?” Reps algunes respostes però no gaires, no prous com per poder assenyalar-les clarament.
Estàs aquí per quelcom, i això també és part de la il•lusió. Saps que no estaràs a laTerra per sempre, ni vols ser-hi especialment. Però tampoc en vols marxar. Vols un dia més, tombar una nova pàgina del llibre de pàgines blanques i llegir. La vida és un misteri i això forma part de l’atracció. Sempre t’han agradat els misteris. Els misteris irresolts sempre et són més atraients. I així deixem la vida tal com és. La deixem ser el que és i tu tires endavant cada dia.
Què fan els ocells i altres animals amb la vida? No sembla que s’ho preguntin. No es pregunten: “Qui sóc, o què sóc, i que faig aquí?” Simplement estan aquí, fent el que fan. No es pregunten: “Què és l’amor? Me n’arriba prou?” Simplement donen amor. No es pregunten: “Què passarà demà? Què menjaré?” No es preocupen per res, ells travessen el pont quan hi arriben. Que espavilats que són els Meus animals. Que il•luminats. Són espontanis, mentre tu estàs ocupat intentant ensenyar-te a ser espontani. Però la espontaneïtat no ve amb un manual. Això és així. Ve sola. Els animals no porten equipatge. Si no portessis equipatge els teus braços estarien lliures de noses i coneixeries la espontaneïtat. No pensaries més sobre aquest tema i series espontani.
El món Humà és un món de pensament, i ara estàs treballant en com sortir-te del món de pensament de cara a ser espontani i unes quantes cosetes més que t’acosten al teu cor.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 10 de Juliol del 2007 Cabacés, El Priorat