CEL #2418 Un Cigne al Llac de la Vida, 9 de Juliol del 2007
Déu ha dit:
Tot el que passa a la vida, al món, no importa si és meravellós o terrible, la importància que li dónes passa. Favorables o contraris, els successos de la vida no són pel que estàs aquí. No són el timó del teu vaixell. El timó del teu vaixell és molt més subtil que la tercera dimensió en la que sembla que visquis.
Aquí parlem d’equanimitat. De no anar amunt i avall depenent del que t’envolta. Això és el que vull dir quan dic que passi el que passi no et concerneix. El que passa a la vida és merament quelcom que passa. No afecta els teus aspectes eterns, ni hauries de pensar que et posi en un àmbit diferent. Passi el que passi, no toca la teva divinitat, igual com quan s’ennuvola i plou i el sol segueix brillant, segueixes sent tu. Potser prefereixes el sol, o potser la pluja, però, veritablement, estimats, què tenen a veure amb tu?
Si pregues per pluja, i plou, posa’t content de que plou i reconeix que plouria ho desitgessis o no. Si vols que brilli el sol, i brilla, estigues content però reconeix la teva natura eterna. Ves a la platja i posat moreno, si així ho desitges, i reconeix que ets el mateix sobre la sorra que al sofà de casa o que quan dorms al banc d’un parc.
Què hi ha a la vida que és tan cobejat que penses que és el que et fa? O allò indesitjat que és el que et desfà?
Jo us vaig fer, estimats. Ja esteu fets a la Meva imatge. Sabeu que aquesta imatge no és física. Sabeu que estic fet de quelcom que no canvia, i Jo Sóc per sempre al vostre servei. Sóc un Gran Servent, i et serveixo a tu. Et porto el menjar. Et vesteixo, tot i que estic involucrat molt més enllà que en el reialme físic de la vida. El físic és un puntet temporal mentre que tu ets per sempre contemporani al Meu cor.
Les muntanyes russes van amunt i avall, però tu no ets una muntanya russa. Ets més com un cigne al llac de la vida. Braceges enllà, i gaudeixes bracejant, i gaudeixes de l’aigua, i gaudeixes de la situació. I tothom que et mira gaudeix de tu. No has de ser ni un huracà ni qualsevol tipus de tempesta. Ets el cigne del llac. Ets l’ànima del Meu cor, i hi estàs incrustat. Els nostres cors es toquen. Esteu tan a prop Meu que és un prodigi que mai hagueu pensat que esteu a la deriva pel món.
El Meu cor és la vostra àncora, estimats, i esteu ancorats en ell, que és on pertanyeu. Però heu pensat que no hi éreu. Sou capaços d’un gran afer, però capaços de sortir del Meu cor? Mai Això és un absolut. Jo sóc l’Absolut, i tu ets part i parcel•la de Mi.
Ara anem a un lloc. Anem al cor de les coses. Tu ets l’amor de la Meva vida. Aquí el que dic és que si tu ets això per Mi, inevitablement Jo sóc això per tu. Som Un i el Mateix, estimats. Som el contingut del Nostre cor. Ho voldries d’una altra manera? Voldries que fóssim desconeguts?
Naturalment, a vegades has pensat que estàvem separats per un mur o una línea imaginària d’algun tipus, però la Unitat no es pot separar. La Unitat roman Unitat. No hi ha desconeguts entre nosaltres. Només hi ha Un de nosaltres. Que sembleu moltes parts no vol dir que estigueu separats. Heu marxat a alguna banda. Només en la vostra vida imaginada a la Terra salteu d’un costat a l’altre, i ara us dic que no cal que ho feu. Simplement romangueu submergits en l’amor, i el món us seguirà.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 27 de Juny del 2007 Cabacés, El Priorat