CEL #2518 Déu té Sentit de l’Humor, 17 d’Octubre del 2007
Déu ha dit:
Naturalment que tinc sentit de l’humor. Ho hauries de veure! Com podria mirar a tot el que t’envolta i no riure? O almenys somriure!
Mira tota la follia dels homes! Mira tota la gent que s’enamora, i en acabat es desenamora i després es renyen per haver-se enamorat i es prometen que no ho faran més. Això et sembla seriós, o més aviat un culebron?
Mira a tots els que pensen que un cotxe és súper autèntic o un euro o qualsevol de les fantasies amb que la gent s’envolta.
Explica’m, si et plau, estimat, com podria no riure! Em parteixo de riure. Se’m fa difícil no riure. I aviat tu tampoc podràs parar de riure.
Quan coneguis la teva pau interna, veuràs la absurditat de tot allò que anomenes important, i ja no seràs capaç de mantenir una cara seriosa. Ens assemblem molt.
Quan el teu xiquet plora per una joguina trencada com si no hi hagués res més important, com d’alterat et sents? Quan el teu nen petit no troba la seva nina i s’entristeix, l’ajudes a trobar-la. Pensant en ell no li treus importància a la tragèdia tot i que saps que no és una tragèdia excepte en el seu punt de vista.
Al mateix temps, veus que és bonic que el teu fillet es cuidi d’una nina, o d’una joguina o d’una manta, i que el teu fillet vegi les trencadisses de la seva nina com una pèrdua o una tragèdia. No sóc com a mínim tan bo com tu? Veig les teves tragèdies de la mateixa manera. Et tracto seriosament, però, per dins, ric, no de la teva aflicció, sinó sabent que no hi ha una causa real per què et lamentis. No et permeto que em vegis rient per què Jo et porto allí on estàs. Jo segueixo el teu exemple. Tinc cor. M’agradaria que riguessis amb Mi. Si veiessis la Grandesa que veig, tu tampoc podries parar de riure.
Estimats, què hi ha sobre el que no es pugui riure? El sol surt cada dia. Quan no pot, us envia pluja, i després asseca la pluja de nou. Viviu en un món de exquisida bellesa, perquè us sobresalteu? Perquè no salteu d’alegria?
Pren els altres seriosament, però no tu. Com que no pots riure’t de tu! Quan mires totes les teves pors i fòbies i veus quan seriosament te les prens, com pots no riure? Sí, és bona idea riure’s d’un mateix. Així no et prendràs tan seriosament. No et prendràs la vida tan seriosament, i, al mateix temps, la reverenciaràs més. La reverenciaràs més i l’estimaràs més, tot perquè no te la prendràs tan seriosament. Entens, és clar, que t’has pres la vida massa seriosament. Semblaria que pensaves que cada dia és una qüestió de vida o mort. Quantes vegades has sentit que moriries de vergonya. I quantes t’has mort? Estimats, l’última vegada que us vaig mirar, estàveu perfectament.
Quan esteu en una situació en que podeu plenament assimilar que no hi ha mort, què hi haurà llavors del que no us pugueu riure?
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 17 d’Octubre del 2007 Reus