CEL #2508 Des del Cor de Déu, 7 d’ Octubre del 2007
Déu ha dit:
Esteu fent un passeig en trineu, estimats. Un agradable passeig. Tan suau, tan fi, que a penes feu soroll. I sereu, no Santa Claus, sinó el regal que porta. Us dono a vosaltres. Us manteniu ferms. Prou de tonteries. Ara, pura llum. Ara, no necessiteu més confirmació que la vostra. Assumiu el vostre estatus de dret, estimades ànimes. Digueu:
"Jo sóc Déu. Jo sóc Déu. Jo sóc Déu."
Si no podeu dir-ho, llavors digueu:
"Jo sóc l’amor i la saviesa de Déu per sempre més. Sóc com Déu i així ho afirmo. Se’m va donar aquest dret fa molt de temps i ara el reclamo. D’ara en endavant rebutjo el dubte. Jo sóc la meva resposta a totes les meves preguntes. Jo sóc la resposta de la meva ànima per mi mateix. He estat portat, segellat i lliurat per Déu. Estic obrint el paquet que Jo sóc. Quines meravelles per veure, i quantes meravelles per portar a terme! Jo sóc una meravella, paraula rere paraula, pàgina rere pàgina. Jo sóc complet. Jo sóc en Déu, i Déu és en Mi. Déu i Jo som la Unitat de la Unitat.
"Dic adéu al meu petit jo. Poca cosa al capdavall. No fingiré més que necessito aquest escarransit petit jo, aquell que em rosega, es preocupa i es ressent per una petitesa rere l’altra. Ara sóc Ànima Suprema. I ara que ho sé, ara deixo el passat d’una vegada per totes, i ara entro al Regne del Cel. M’envolto d’ell, i reconec que ha sorgit del meu propi cor. Ara sé que jo he causat el naixement del Cel i de la Terra, i que tots els nens de la Terra són meus, perquè són de Déu, des d’ara el meu cor i la meva consciència són de Déu. Déu ho ha desitjat. Ell m’ha fet tan poderós com Ell i tan humil com Ell. No és difícil ser Déu.
"Déu confia en mi i jo en Ell. Som més que dignes de confiança, som dignes de la Veritat, i així serà. Cada paraula que dic surt ara dels llavis de Déu. Cada pensament que tinc surt del cor de Déu. Cada pensament que penso surt de la ment de Déu, perquè Jo sóc Déu en la carn. Ja no m’importa tant el meu cos. El deixo que m’acompanyi, com una gosset estimat, donant-li atencions, alimentant-lo, estimant-lo, bo i sabent que el físic és només accessori, una alegria viva que em segueix. D’alguna manera el meu cos és el meu gos per cecs que em posa en contacte amb el món. Cos i ànima, cor i ànima, Jo sóc de Déu. Déu Jo Sóc, sense dubtar-ho. Visc en el castell de Déu, i menjo el menjar de Déu. El llenguatge que parlo és de Déu. Sóc el beneficiari de Déu. He despertat a la consciència que estic despert en l’amor de Déu, i això és el que sóc. Ham, fil i canya. Sóc l’amor de Déu i ho proclamo. Accepto el segell de Déu. Jo sóc Déu. Sóc el que sempre he estat, però no sóc el que era ahir, o el que pensava que era.
"Jo sóc el miracle que Déu ha forjat. Sóc la creació de Déu. Què voldria Déu sinó que fos el mateix que Ell és? Déu no reté res, així, Jo, d’avui en endavant, conec alegria intensa, alegria senzilla, alegria desbordant. Sóc el somni de Déu fet realitat. Sóc la peça central de la taula de Déu. Així és com Déu ho vol, i així serà. "
I així serà.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 14 d’Octubre del 2007 Cabacés