CEL #2414 Autorealització, 5 de Juliol del 2007
Déu ha dit:
La més bonica de les ànimes, estàs pensant en Mi? Pots anomenar allò en que penses record o idea, o potser no estàs pensant en res en absolut, tot i que és de Mi de Qui els teus pensaments van plens, i sóc Jo Qui està a la teva ment. Pensis en el que pensis, estàs pensant en Mi. Sóc un gran factor en la teva vida. No podries tenir un pensament sense la meva Presència. No és realment cosa teva si Jo existeixo a la teva vida o no. Existeixo a la teva vida. No te’n pots escapar.
Els pensaments vénen d’alguna banda, estimats estimats. Us heu d’enganxar a quelcom per tenir un pensament. La corrent ha d’estar donada. S’ha de crear una connexió, i on més et podries connectar que a la gran Font de Tots els Pensaments?
Els pensaments són energia, hi estàs d’acord? I d’on ve l’energia? Pot venir per moltes avingudes, però sempre ve de la Font de Tota l’Energia, i això no és altra cosa que Jo.
Omnipresent vol dir sempre present. Estic amb tu al 100%, 1000%, infinit per cent. Que miris en una altra direcció, bé, això és incidental. No existeixes sense Mi. No vas enlloc sense Mi. Ho ets Tot per causa Meva. Mira al mirall, i veuràs una forma que Em conté. Si, ets un contenidor, i Jo sóc el Sostenidor.
Jo, que no tinc forma, tinc moltes formes. I tu n’ets una d’elles. Tot és una forma de Mi. Estic més enllà del món relatiu, però en sóc la matèria de fet. Fins i tot estic llistat en diccionaris i enciclopèdies. Estic a la punta de la llengua de tothom. Jo proveeixo cada dia, i proveeixo d’aliments i de tu.
Quan arriba la tardor, ningú es preocupa perquè els arbres perdin les fulles. Però tu et preocupes per tu mateix sempre que no estàs totalment florit. Feu el que feu, esteu totalment florits, estimats, sigui quina sigui l’estació i el temps que sembli que faci fora vostre. Les aparences són insignificants. Jo sóc significant. Jo sóc el vostre Jo significatiu. Sóc irreemplaçable. No tinc substitut. Permet-Me presentar-Me. Permet-Me presentar-Te. No cal que ningú ens presenti. Sóc conscient. Sóc la consciència mateixa. I tu també. Quan obris els teus ulls a la Veritat, sabràs. Sabràs el que sempre ha estat igual.
Què pensaves que volia dir Autorealització? Pensaves que algun desconegut prendria el teu lloc? Un magnífic desconegut que no s’assembla de res a tu? Has estat un desconegut per tu mateix. I ara estàs reaprenén a saber, no amb el teu jo perdut, sinó amb el Jo que sempre has estat.
Tu també ets la exuberant verdor dels arbres. Sostinguin el que sostinguin els teus ulls en última instància et sostenen a tu. Ets una expressió de Mi, i Jo M’expresso a través teu. Que ho sàpigues o no importa. Que Nosaltres som Un importa.
Som Un sol Jo inalterable. Totes les manifestacions de canvi del Jo són il•lusòries. Són lladres en la foscor. El que està establert està establert, i no es pot robar.
Vosaltres, estimats, esteu establerts en el meu Ésser. No esteu deixats de la mà de déu. Esteu al centre del Meu cor. I aquí és on sempre heu estat, només que teníeu aquest somni increïble i us l’havíeu cregut. Oh, bé, no importa. Res ha canviat excepte algun somni que heu interpretat. Som amor, i amor som. Què més pot importar?
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 11 de Juliol del 2007 Cabacés, El Priorat