CEL# 1877 Recorda, 25 de Desembre del 2005
Déu ha dit:
Aquest és un dia de renovació. El celebrat naixement de Crist és per recordar-te el teu propi naixement. Imagina com va ser de celebrat al Cel el teu naixement a la Terra. Imagina la Meva alegria de que haguessis arribat a la Terra per reforçar el llaç entre el Cel i la Terra. Vaig posar en tu la Meva fe, i encara la hi poso.
Crist es va adherir a la Meva voluntat tan com a la voluntat del món. Va escoltar el batec del seu cor interior i va adequar la seva vida al seu ritme. No va ensopegar en la vida. No va titubejar. Va gambar a través. El terra pel que va caminar no sempre era segur, però ell estava segur en Mi.
La diferència entre tu i Crist no és tan gran com et penses. Ell simplement va escoltar el batec del Meu cor i hi va confiar. No va denegar el seu naixement. No va denegar el seu Pare. Va viure “la Vostra Voluntat, no la meva, oh Senyor”, només, la seva única voluntat va ser la Meva. Va seguir el seu propi camí, i et faria seguir el teu, que és el mateix que dir que et faria seguir-Me. Aquesta era la seva habilitat.
Quan el nen Jesús va néixer, va sentir-Me xiuxiuejar a la seva orella.
Al teu naixement, Jo vaig xiuxiuejar a la teva orella també, la diferència és que tu te’n vas oblidar. Escolta ara. Recorda el xiuxiueig i abraça’l ara. La manera d’emular Crist és seguint el teu propi xiuxiueig. No emulis Crist superficialment. Emula Crist interiorment. Sí, tens per seguir el camí diví de Crist, que és el teu propi camí diví. No cal que et posis una túnica blanca.
A cada pas, Jo vaig ser l’estrella polar de Crist. Ell no va analitzar ni ponderar cada passa. No tenia un mapa. Simplement em va seguir a mesura que Jo escrivia en el seu cor. No tenia cap altre déu per davant Meu. Em tenia a Mi. La connexió entre nosaltres fou sòlida.
Quan dic que la Meva Voluntat va esdevenir la voluntat de Crist, vull dir que ell no coneixia cap altra voluntat. No va obrir-se pas a empentes per agafar lloc. No va pensar que la llum d’un llumí pogués igualar la del Sol. No va tenir en compte les seves preferències. No es va comparar a Mi. Va acceptar el suport de la Unitat. Va acceptar la Nostra Unitat, i va acceptar la Unitat de tota vida. Les seves paraules foren les Meves. La seva mirada la Meva.
Ni que Crist no hagués sigut capaç de dir una paraula, igualment hagués parlat per Mi. El seu Ésser hagués parlat per Mi. Sabia sense cap dubte que estava en la Meva presència, i així la Meva presència és el que va oferir. Va beneir el món caminant a través d’ell. Va avançar pel món, i va saber en nom de Qui caminava. Sabia de qui era el missatger. Sabia que el seu propòsit era el Meu, i em va anunciar al món. I fent-ho, em va donar, tot i que ja estava donat, al món. Certament, vaig donar el Meu fill al món, però la clau va estar en que ell em va donar a vosaltres. Jo us vaig donar al món tal com amb Crist, no penseu que no va ser així amb vosaltres.
El cor de Crist va cantar una cançó d’amor. La tonada va vibrar tan profundament dins seu que no va conèixer cap altra cançó. Estimats, ell us faria cantar la seva cançó ara. Us faria viure la vostra vida des de la plenitud del vostre cor. Us faria seguir endavant amb ell. Us faria prendre la seva torxa i revelar-Me. Ell, igual que Jo, us demanaria de ser un simple missatger que lliura el Meu amor alegrement.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 9 de Juliol del 2007 Cabacés, El Priorat