CEL #2528 Hereta la Terra, 27 d’Octubre del 2007
Déu ha dit:
Deslligar-se és el mateix que il•limitar-se. Et deslligues de tot el que t’ha retingut. Et deslligues del passat, i comences a veure que el passat mai va existir. Tampoc et lligues al futur. Et deslligues.
No estàs limitat. Vius a la terra dels déus. Ho entens? L’univers sencer és teu. Les galàxies són teves. Cavalques cada estrella en una onada d’amor. Compasses la lluna. La portes sota el braç. Fas circular la seva llum blanca. Et capbusses al centre del sol per escalfar-te les mans. El sol es troba al teu cor, i s’expandeix. Res et pot parar. No hi ha res que pari. Has entrat a la vida amb els dos peus, i ara voles allí on els teus somnis encara no han arribat.
Estàs lligat a Mi. Sempre ha estat així. Lligat a Mi, ets lliure. Lligat a Mi, reclames el teu Poder Diví, el teu Poder Diví lliurat per Déu. Què és el vostre Poder Diví, estimats? És la vostra generositat. És el vostre judici del món. És el vostre deixar l’aparença del poder del món per elevar-se al poder de l’amor, amor destapat. Entreu a una diligència daurada d’amor, i la condiu. La conduïu pel mar i pel cel. No us cal carretera, o millor dit l’amor és la mateixa carretera.
On us pot portar l’amor sinó a més amor, i on més voldríeu anar? On més voldríeu ser sinó amb Mi? Considereu el Cel la Casa de l’Amor. Tot el que existeix aquí és amor. No falta de res.
Quan sou lliures, la Terra esdevé una part del Cel, i la Terra esdevé un Món d’Amor on habiteu. La Terra esdevé un llit d’amor que heu fet, i tothom hi jeu amb vosaltres. Sou el lleó, i el xai, i us estireu junts. La veritat esdevé evident i us segueix.
L’Amor és la verda pastura en la que jaieu.
Pel vostre amor sou coneguts.
Pel Meu amor sou amor. Només puc fer el que sóc. No sé fer menys. I així em vaig fer a Mi mateix, i li vaig donar forma i contorn i orelles i nas, i el vaig plantar a la Terra per multiplicar-Me arreu. D’alguna manera vareu oblidar qui éreu, i d’on veníeu, i el nom de la vostra missió a la Terra. Per sort, jo us ho recordo. Estic aquí per recordar-vos-ho. A mesura que ho recordeu, comenceu a despertar. Badalleu i obriu els ulls. Finalment Em veieu. Em veieu en el vostre reflex al mirall. Feu tombarelles. Sou el Meu exemple, i el vostre exemple. Els bessons esdevenen Un en consciència. Sempre han estat Un, i ara els bessons romanen en la seva Unitat. Jo romanc en la Meva Unitat. Tu romans amb Mi. No creem ombres. Creem llum. Jo creo llum. Jo vol dir tu i Jo, perquè som Un. Tot és Unitat, i Unitat és tot el que és. Mai hi ha hagut res més excepte en l’oblit i la imaginació. Havies de fer quelcom, i vas fer la dualitat. Vas fer la idea de separació. La vas anomenar individualitat, i li vas pagar un gran tribut a aquesta ficció. Vas escriure un best seller, i la Unitat va esdevenir un secret. I ara el secret ha estat revelat. La Unitat ha vingut per quedar-se.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 27 d’Octubre del 2007 Reus