CEL #2526 Com Acceptar Més, 25 d’Octubre del 2007
Déu ha dit:
Vet ho aquí el que passa quan deixes anar. Tens un desig, i vas a per ell, però no depens dels resultats.
Imagina que desitges un client en concret. Vols vendre-li quelcom. T’aferres a que ell et compri, ja sigui un producte, un servei o un consell. Ell no ha de comprar-te. No ha de ser com tu. No cal que lo agradis. Ell no ha de fer res. Ets tu el que ofereixes. Pots oferir amb tot el teu cor i ànima, sense demanar res. Ell pot comprar o no. No canvies ho faci o no. La teva vida no depèn d’això. Tu fas la millor venta, però no t’hi lligues. No hi ha “he de” quan s’està menys lligat als resultats en el món.
A la vida, sempre intentes vendre quelcom. Quan invites algú a sopar, li vens el teu menjar i la teva hospitalitat. Estàs venent una agradable vetllada. No hi ha coerció. Hi ha invitació. Accepti o no el teu amic, no hi ha res de dolent.
Quan estàs menys lligat, acceptes més. Quan estàs menys lligat, ofereixes més llibertat als altres i a tu mateix. Sigues un donador de llibertat, i estaràs menys lligat. Hauràs deixat anar. De veritat, la teva força està en deixar anar, no en resistir.
Seguiràs marcant-te objectius, i treballaràs en ells, i sabràs que els objectius són només objectius. No són necessitats. No depens d’aconseguir els objectius. Gaudeixes de tu mateix.
Molt del temps de la vida has estat com un xiquet que necessita un caramel que veu en un aparador. És com si l’hagués de tenir per força. Com si li pertanyés. Quan el té, se sent satisfet durant un moment. I si no el té, plora i se sent privat. Pot fins i tot tenir una rabieta.
Sovint, quan la vida no va com tu vols, tens una rabieta interna. Et sents sobrepassat. Sents que passa quelcom. Sents que has fallat quan en realitat no ha passat res. No has fallat. Simplement no has aconseguit el caramel que l’hi havies preparat al teu cor. És millor que li preparis al teu cor el que et correspon a tu acomplir que no el que correspon als altres. Ells pertanyen a ells mateixos i no a tu, ni a la teva voluntat.
Dóna als altres lliure voluntat, encara que no és cosa teva donar-la perquè ja en tenen. A tu et correspon deixar anar.
Ara, deixar anar no surt de la força de voluntat, estimats. Pots tenir la intenció de deixar anar, però en acabat t’oblides de deixar anar. Deixar anar no es pot forçar. Res es pot forçar. Aquesta és la clau de deixar anar. No hi ha demandes. No hi ha insistència. Deixar anar arribarà des del teu estat de consciència. Sàpigues que arribarà, i el tindràs com un part natural de la teva vida. Que ho sàpigues. La teva vida no depèn del no lligar-te, però saps que gaudiràs del no lligar-te. El no lligar-te t’arribarà com un bon servent. No hi haurà res a la vida que t’hagi d’obeir. I així ets lliure. I així estàs deslligat.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 25 d’Octubre 2007 Reus