CEL #2525 L’amor no té Fronteres, 24 d’Octubre del 2007
Déu ha dit:
L’amor fa meravelles, i és la única cosa que en fa. No hi ha mur que l’amor no pugui enfonsar. L’amor estova els cors. Malgrat el que puguis pensar, cap cor es pot resistir a l’amor.
Entenc que posis objeccions al que et dic. Pots dir que una vegada vas estimar algú amb tot el teu cor i que el teu amor no va ser correspost. Que l’amor no va enfonsar aquell mur. Estimats, vareu ser forts en el vostre amor i en el vostre desig per ser estimats per aquell a qui estimàveu, però sentíeu més possessió que amor. L’amor allibera. En el cas d’amor no correspost, volíeu dictar el que l’altra persona fes amb el seu cor. Volíeu que el seu amor apuntés a una persona, i que fóssiu vosaltres.
Pots dir que algú pot haver estimat ferventment a aquell que més endavant mataria el seu cos, i que el van matar en acabat. Deixa’ns dir que així va ser, i que l’amor no demana resultats, i, estimats, no sabeu quines barreres es van trencar. Simplement no ho sabeu. Ni tan sols sabeu el regal que l’amor significa.
Pots dir que estimeu la pau, però que la pau no arriba, perquè la guerra encara existeix. No t’has de sentir responsable de la guerra, i malgrat tot potser que odiïs la guerra més del que estimes la pau.
L’amor no té enemics.
Sovint quan algú s’ha enfadat amb tu, no t’enfades a canvi. Vens d’un veritable estat d’amor.
Quan simplement veus una situació tal com és, no sents que algú es va equivocar amb tu. No penses en tu. Veus que algú es va sentir ferit, desestimat, desconcertat. Veus que la seva irritació no té en realitat res a veure amb tu. Era cosa seva. No t’irrites perquè algú tingui les seves coses. Tu tens les teves coses, i saps el que se sent. Pots anomenar això compassió, tot i que en realitat és més gran que la compassió. No penses en la compassió o en que la sentiràs. No hi penses pas.
Per un moment, o per alguns moments, o fins i tot sempre, t’has lliurat de tot el que obstaculitza l’amor. És com si amidessis 2 metres d’alçada. Aquesta és la teva alçada. Tu no t’has fet alt a tu mateix, és tal com ets. I no t’has encorbat per semblar més baix. T’has mantingut dret, i no has pensat, “Jo no sóc alt.”
I aquest és l’amor del que estem parlant. No té nom. No es diu amor de mare o amor juvenil o amor romàntic ni res. És amor. Simplement. I aquest amor simple i clar travessa l’acer. Fins i tot els cors d’acer són afectats. Res pot resistir l’amor. Res.
I, naturalment, amb aquest amor que simplement ets, desitges que l’amor sigui rebut, i no et lligues a l’amor escoltat i respost. Aquest amor ve des d’on ets tu. Si no és retornat, no et consumeixes en el perquè ni en el ressentiment. No et consumeixes amb res. Tens amor per donar, i l’has donat, i te’n desprens un cop l’has donat. No està lligat a tu. Aquest és l’amor incondicionat sobre el que tothom parla. És quasi invisible, però és poderós, perquè l’amor no té fronteres.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 24 d’Octubre del 2007 Reus