CEL #2522 La Felicitat que tu Vulguis, 21 d’Octubre del 2007
Déu ha dit:
Has tingut moments bonics a la vida. Has tingut moments de joia suprema, i has tingut dies i setmanes en que estaves content. En aquests moments, tinguessis els problemes que tinguessis els dispensaves sense problema. La teva atenció estava en la alegria més que en el disgust. Que poderosos són els teus pensaments.
Si no penses massa sobre la solitud o la falta de diners o el teu cap a la feina una vegada rere l’altra, seràs més feliç. Què et fa pensar que has de viure en allò que et farà infeliç? Quan et taques la camisa, te la treus i la poses a la bugada. Fes-ho amb tot el que t’emprenya, treu-t’ho i llença-ho a la roba bruta. Pensa els teus pensaments una vegada o dos i en acabat llença’ls a la bugada.
Perquè, estimats, us enganxeu a allò que no voleu? Quina lleialtat deveu a la infelicitat? Netegeu la vostra ment de tots els pensaments que us causin ressentiment o retret. No hi ha cap llei que digui que hagueu de mantenir els pensaments que no voleu. Considereu els vostres pensaments com una col•lecció de gemmes, perquè, és que no ho són? Si una peça de grava entrés a la vostra col•lecció de diamants i robins i maragdes, la trauríeu sense pensar-vos-ho dues vegades.
Massa sovint els vostres pensaments segueixen avivant el foc. I vosaltres seguiu bufant com si intensificar el foc fos la manera de sanar. Estimats, digueu adéu als pensaments inútils. No els deixeu ennuvolar la vostra ment. La vostra ment és per coses millors. Començareu a pensar en Mi més que en el que us fereix els sentiments o us fa enfadar? Gaudiu del que us fereix i us enutja durant un segon, i llavors traieu-vos-ho del damunt. Si retorna, feu-li un clatellot i feu-ho marxar.
Quan us entristiu, les dolces memòries es tornen agredolces perquè van passar i ja no tornaran a succeir a la Terra. Ploreu el vostre dol, estimats. No el negueu, i seguiu endavant. És com si estiguéssiu a l’escenari rodant una pel•lícula. Us seguiu movent. Què més podeu fer, estimats?
I ara gaudiu més dels nous petits moments que sorgeixen a la vostra vida mentre els teniu. No sabeu quines sorpreses us portarà l’avui. Hi haurà delit i sorpresa, ja els pots donar la benvinguda. Pots gaudir-los com ho faries amb un bombó de xocolata. Pots assaborir cada moment. I perquè no?
Pots assaborir els moments en que estàs sol, i pots assaborir els moments en que no estàs sol. Fins i tot pots assaborir els petits sotracs, i en acabat deixar-los enrere i xiular una alegre tonada.
No et demano estar trist. No et demano plorar. No et demano ser infeliç per quelcom que et passi. No t’estic dient que sigui honorable ser infeliç. De cap manera. És honorable estar feliç. No hi ha deshonor en estar trist, però hi ha més honor en ser feliç. En la teva felicitat, dónes alegria al món. Però oblida el món per un moment, i parlem del valor que tenen per tu les teves benediccions de felicitat. La felicitat et fa et fa somriure. El teu valor està en la felicitat, estimat. Pren felicitat com si prenguessis flors. Pren la felicitat que tu vulguis.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 23 d’Octubre del 2007 Reus