CEL #2527 Com Estimar la Vida, 26 d’Octubre del 2007

Déu ha dit:
Quan estàs deslligat, no vol dir que passis de tot. T’importen les coses, però no hi penses.
No és que siguis indiferent. És que no estàs lligat. Prefereixes això o allò, però la teva felicitat no en depèn. Has esdevingut més independent, i independent vol dir que ets més lliure.
Has esdevingut un adult en allò en que has pres responsabilitat pel teu lloc al món. Ja no ets un simple engranatge per tu mateix. Ets una caixa de canvis perfectament engreixada.
No t’enganxes a res. Pots tenir determinació i dedicació, sense lligar-te a una certa idea com si, sense ella, el cel hagués de caure. Esdevens un viatger que puja la muntanya i baixa a la vall. Com a viatger no decideixes que les pujades i les baixades s’han de posar d’una determinada manera, sinó que et prens la vida tal com ve. Fins i tot si t’han donat un mapa per seguir una ruta, i resulta que no està ben marcat, avances per les muntanyes i les valls que tens al davant. No et queixes. No t’irrites. Vas amunt i avall d’acord amb el terreny. La superfície de la terra no té perquè ser com tu pensaves que havia de ser. La superfície de la terra no ha de determinar quanta felicitat et permets tenir.
Fomentes la vida, i no et resisteixes quan aquesta pren una nova direcció. Això no és que no tinguis força de voluntat. És només que estàs obert al canvi. T’esforces, però deixes que la vida sigui la que és. I deixes ser a la gent el que són. I així arribes a estimar la vida i l’aventura de viure-la més que mai abans.
Vols que arribi una carta. Ets feliç quan arriba. Si no arriba, no t’alteres. No ha passat res més que la carta que volies no ha arribat encara, arribarà més endavant o simplement no arribarà. És només una carta. No és el significat de la teva vida.
És així. El teu fill és un jugador de basquet. L’animes des de les grades. Vols que guanyi. Si aquella nit és l’estrella o fa un mal partit, segueix sent el teu fill. El teu amor no depèn de que guanyi. No cal que sigui una estrella perquè l’estimis. Com d’important és realment el partit? Quina diferència fa realment guanyar-lo o perdre’l? Què és al final el que controla la teva felicitat? El teu fill significa més que el partit. L’amor no ha d’anar amunt o avall depenent del que succeeixi, ni tu tampoc.
Aquell que deixa anar estima més la vida. Simplement estima més perquè s’ha permès la llibertat de fer-ho. Deslligat, és lliure per estimar. Estima perquè estima. No s’estalvia l’amor per algunes circumstàncies especials. Estima perquè no està lligat a idees sobre com hauria de ser la vida. No conforma la vida d’acord a la seva visió. No es moldeja ni a ell mateix. És un ésser que gira lliurement. Fa la vida fàcil, no difícil. No dóna forma a la vida. No intenta fer ploure ni intenta parar la pluja. Plogui o faci sol, ell segueix endavant. Dóna a la pluja i al sol permís per ser el que són quan són, i es dóna a ell mateix permís per somriure en tot moment.

Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 26 d’Octubre del 2007 Reus