Please read the Guidelines that have been chosen to keep this forum soaring high!

Heaven 2521

CEL #2521 La Follia de Donar Excuses, 20 d’Octubre del 2007

Déu ha dit:
Ser amor i veure amor no vol dir que excusis els altres ni a tu. Les excuses no són amor. Són excuses. L’amor no és fingiment, les excuses sí. No fas un favor a ningú excusant-lo. I, per sobre de tot, no t’excusis a tu.
Si arribes tard a una trobada amb un amic, pot ser absolutament cert que t’has quedat enganxat al telèfon o en un embús de trànsit, però el telèfon ni el trànsit no són excusa per arribar tard. Si el teu vol es retarda, tens excusa. No estava a les teves mans, però el telèfon i el trànsit local sí. No havies d’haver parlat per telèfon. Pots dir-li a la persona que truca: “Tinc una cita important, i no vull arribar tard. Et truco després.” Quan arribes tard degut a una trucada estàs dient que la trucada era més important que la persona que estaves fent esperar.

Quan arribes tard pel trànsit, no ho esperaves, però per altra banda, no seria la primera vegada que el trànsit està congestionat. No podries haver marxat abans?
Quan et dic que no donis excuses per les accions dels altres, no vull dir que els hagis de renyar. Vull dir que no donis excuses. Estimats, no us heu d’exposar per la falta de tacte d’algú altre, ni heu de donar excuses per la falta de tacte d’un altre. Quan la falta de tacte persisteix, no t’has d’enfadar, però li has de plantar cara.
Quan algú és desconsiderat o poc amable, no importa quina fos la seva infantesa. Ell o ella poden haver tingut la pitjor infantesa imaginable. Però igualment no està bé que algú et faci sentir devaluat. No hi ha excusa per això. Potser se’n poden evadir, però no és excusa.
Tens dret a ser respectat. Fins i tot a ser adorat. Adora’t primer a tu mateix.
Ja no ets un xiquet sota l’ala dels seus pares. No estàs sota l’ala de ningú, només sota la teva. Se’t demana que siguis lliure per l’amor sense excuses. Dóna’t permís per reconèixer el teu valor.
No vius en una presó on un guardià pugui ser cruel sense que tu hi puguis dir o fer res. A la presó, els teus drets se’t prenen. A la presó, has d’estar callat i treballar en el pla silenciós del cor. Això ja és fer alguna cosa.
No excusis el pobre comportament d’una persona dient, “No volia dir això. No sabia què estava fent. En el fons m’estima.” Tot això pot ser veritat, però no és una excusa. Ni és excusa per tu que diguis, “Jo no hi puc fer res,” o “Potser m’ho he buscat.” Fins i tot si t’ho has buscat, no vol dir que sigui correcte. No has de seguir patint. Ets meravellós per fer que s’acabin les coses que no porten enlloc. Canvia’t. Canvia la teva percepció de tu mateix. Canvia la posició que prens.
Jo sóc el primer que et dic no ataquis. Malgrat tot, hi ha certes coses que has d’encarar i en que t’has de prendre seriosament a tu mateix. Un comportament que fereixi no és correcte. Hi ha coses que no pots seguir ignorant. La ignorància no et serveix. Ni serveix a ningú més. Ni em serveix a Mi.
Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 20 d’Octubre del 2007 Reus