CEL #2509 Una Alegre Cúpula de Felicitat, 8 d’Octubre del 2007

Déu ha dit:
Què t’allunya de la gran alegria? Què és això que un cop miris més enllà coneixeràs només plena i pura joia? Què et reté? T’ho explico. És la teva visió de la imperfecció i el fet que la mencionis. Anomenes una forma o una aparença com a defectuosa. El defecte és la brossa que tens a l’ull.
No ha de canviar res excepte la teva percepció. La vostra percepció està deteriorada, estimats. Vindrà el dia en que veureu més enllà del que avui veieu com a imperfecció. Quan veieu por, per exemple, no la processareu a la vostra ment com a un defecte. Veureu merament una por que no atraurà la vostra atenció. Qualsevol defecte físic no us molestarà perquè la vostra atenció serà atreta cap a la brillant llum de l’ésser intern que brilla al vostre davant. Els teus ulls veuran la por. La teva ment no la identificarà com un defecte. Per tant no conclouràs que la por no ha de ser allí. No conclouràs que sigui un impediment a veure les coses boniques. Una por serà una por, el símbol d’una cicatriu. De la mateixa manera, l’alçada reflectirà un mesurament objectiu i no la talla. Els atributs no s’afegiran. Tot serà el que és.
No hi haurà valoració negativa ni positiva. L’or i els diamants seran gaudits pel que són, com les flors grogues i els llacs transparents. No és això alegria? No és alliberar l’alegria?
No hi haurà valoració, perquè la valoració significa judici. Ja saps el que penso del judici. Gaudiràs més i seràs més flexible sense judici. Si et fa mal l’esquena, pot voler dir que ets rígid amb el judici. Aquesta ha estat la sort dels Meus Fills a la Terra, el judici els ha encarcarat. Tria la tendresa en lloc de la rigidesa i es dissoldrà el teu rígid sentit d’autocorrecció. Ja no et veuràs més sobrepassat pel món relatiu. És el físic el que et sobrepassa. Si no hi haguessin cossos que semblessin interposar-se en el teu camí, què hi hauria que et pogués alarmar? Veuries un bonic i increïble món. El món és un escenari per a un Rei.
Aquest món és aquí perquè en gaudeixis, no perquè hi forcegis. Habita menys en el que sembli interferir en la teva alegria, i seràs més alegre. No apartis el món ni els cors que hi habiten. Fes del món un lloc millor per la teva simple presència en ell. Estigues content, i faràs content. Estigues satisfet i crearàs satisfacció. Faràs del món una Alegre Cúpula de Felicitat.
Oh, estimats, quin poder teniu. Massa poder com per no utilitzar-lo. Massa poder com per abstenir-vos d’acceptar la realitat de l’amor. Permeteu que els vostres ulls siguin ulls d’amor. Heu mirat amb ells i sabeu la gràcia i la benedicció que us han donat. No l’heu oblidat. Doneu ara aquest regal immortal a altres. Feu que altres s’escalfin en la llum del vostre amor.
Perquè no? Perquè estalvieu el vostre amor? No espereu més que el món us requereixi. Mireu-vos-el com si fos vostre. És el vostre món, el vostre habitat. Feu-lo bonic. Feu la vostra part. No penseu en el que necessita ser millorat. Milloreu la vostra pròpia vida. No penseu que un jardí necessita ser arreglat. Ja sigui el vostre jardí o el d’algú altre, gaudiu-ne igualment.

Traduït per Yuri Mestres Vizcaino (yurimestres [at] yahoo [dot] es) 9 d’ Octubre del 2007 Cabacés